Missatge d’Anna Berenguer, actriu de COS que ens ha enviat especialment per aquesta funció després de l’1-O:

“Davant la brutalitat: cultura! Diumenge estarem a Esperraguera dins el Festival Lola amb la veu de Vicent Andrés Estellés. Diumenge, vam mirar des de València amb ràbia i impotència el que estava passant a Catalunya, país que m’ha acollit els darrers 14 anys de la meua vida. Va ser un dels bolos més difícils que vam fer amb “va com va”, l’altre espectacle d’Estellés. Ara, per això, m’agradaria rescatar les seues paraules:

Assumiràs la veu d’un poble, / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble, / i patiràs, i esperaràs, / i aniràs sempre entre la pols, / et seguirà una polseguera. / I tindràs fam i tindràs set, / no podràs escriure els poemes / i callaràs tota la nit / mentre dormen les teues gents, / i tu sols estaràs despert, / i tu estaràs despert per tots. / No t’han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble. / Tu seràs la paraula viva, / la paraula viva i amarga. / Ja no existiran les paraules, / sinó l’home assumint la pena / del seu poble, i és un silenci. / Deixaràs de comptar les síl·labes, / de fer-te el nus de la corbata: / seràs un poble, caminant / entre una amarga polseguera, / vida amunt i nacions amunt, / una enaltida condició. / No tot serà, però, silenci. / Car dirà la paraula justa, / la diràs en el moment just. / No diràs la teua paraula / amb voluntat d’antologia, / car la diràs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat, / com no siga la del teu poble. / Potser et maten o potser / se’n riguen, potser et delaten; / tot això són banalitats. / Allò que val és la consciència / de no ser res si no s’és poble. / I tu, greument, has escollit. / Després del teu silenci estricte, / camines decididament.

 

Cos /_ Blai Bonet i Vicent A. Estellés /_Albert Roig /_8.octubre.2017 /_Patronat /_19:00

10€ (5€ menors 16) Reserves: tramateatre@gmail.com / whatsapp: 618313899

Patronat (c/ Tomàs Cabeza, 1. Eparreguera)

Les èglogues d’Estellés i el barri xino de Blai Bonet. Vicent A. Estellés, fill del forner de Burjassot, i Blai Bonet, fill del porquer de Santanyí, es comprometen amb l’oralitat, amb la paraula viva, i esborren les fronteres del llenguatge literari noucentista gràcies a la seva aposta pel valencià i el mallorquí i pels col·loquialismes.

Intèrprets: Laura Gúbor, Tortosa; Anna Berenguer, Banyeres; Bàrbara Nicolau, Manacor; Sandra Monfort, Pedreguer; Lara Correa, Barcelona. Direcció: Albert Roig, Tortosa.

Al Palau Robert on es va estrenar aquesta peça dins l’exposició “Actrius Catalanes del S. XX”

 

 

 

 

 

 

El valencià i l’illenc són poetes dramàtics, i apassionats, són els poetes del cos, que parlen de l’amor, el desig i la por d’una manera despullada i inèdita en la poesia catalana, regada amb conyacs i ginebres, sense vels moralistes ni idealitzadors. Un ens ensenya no només les intimitats i les amenitats de l’home sinó les de la dona. L’altre ens parla obertament del jove, de l’homosexualitat i de la llosa de l’Església catòlica i de la dictadura espanyola. I allò que Blai Bonet calla ho acaben dient Miquel Bauçà i Biel Mesquida. Amb una dramatúrgia d’Albert Roig.

Albert Roig, poeta tortosí, és el responsable d’aquesta peça que homenatja l’esplendor del passat donant veu a algunes de les dones que poden representar el futur de la interpretació. A través dels dos autors, Roig també ha volgut evidenciar la necessitat d’ampliar els accents en el teatre català. Més enllà dels accents i les parles, les noves actrius catalanes continuen tenint velles reivindicacions que, en ple segle XXI, encara no s’han resolt, com explica la tortosina Laura Gúbor. Elles busquen damunt l’escenari oportunitats i canvis culturals que les permetin expressar-se en llibertat i amb un rol protagonista en aquest segle XXI.

 

Leave a Reply